Arrossera

Ja fa dos anys que a casa tenim una màquina de fer arròs, i bé, tot just aquesta setmana me enterat que l’arrossera pot fer altres coses que no són arròs. Tard….

조만간 보자!!

Doncs torno al blog, i aquest cop per dir fins aviat a una bona amiga que s’ha anat a viure a Corea fins no es sap quan. No sóc bona alhora de dir adéu així que…

ONG

Senzill, simpàtic, directe i clar. Acción contra el hambre.

Nova pregunta

Gràcies gracies, meu amic Xavi ha llegit meu blog. Així aprendrà altres cultures.

Aquí tinc altre pregunta: “Per què les noias japonesas volen anar a la universitat de noias?” Perquè…….. doncs com sempre no ho sé. jo no soc noieta, he de preguntar a amica japonesa per contestar. Però molt curioso.

Respondré amb temps.

Por què Carpa vola?

Ahir MEU amic Xavi, va a preguntar-me perqué nosaltres pangeum les carpes en el cel….
Dons, no ho se… mai havia penasat que las carpas estan volan.

Quan vaig a tornar a casa, vaig a decidir que reviso a anecdota y historia japonesa per poder explicar. (Sempre tots van a preguntar coses de Japó, pero mai mai no puc explicar. Creen que sóc una persona ignorant, però nooooooo crec som així, por lo menos, meves amics no saben cosas japoneses.

Per començar, avui toca la carpa.
Este costumbre comenzamos la etapa de Edo(1603-1868), en aquella epoca utilizabamos calendario antiguo.
El día 5 de mayo del calendario antiguo, cologamos las carpas(historicamente era uno, pero ahora 3 o 4, son simblo de familia) para los chicos. El día 5 de mayo estaba en Tsuyu(tiempo de lluvia). La familia deseó que su hijo fuera grande.

Hay una anecdota china que dice que el dios saltó las peces en rio amarillo para probar qué pez llegaría la puerta de Dragón. Y entonces único que llegó a la puerta era Carpa y la carpa transfomó a dragon.

Por esta anecdota cologamos las carpas.
No lo sabía…… Pues todavía hay cosas intresantes, y quiero ser un experto de anecdota japonesa. Pero creo que es importante saber la historia y cultura de mi pais.

Sigo estudiando.

Internet

Amb Internet de nou.
Però amb ma cosina per casa… així que demà toca platja i Sagrada Família.
Puc sembla antisocial i friki però jo preferiria quedar-me a casa i fer un dia de pijaming amb les meves gatetes i llegir el manga que m’han deixat, Vagabond (que fa dies que el tinc a casa i encara no he pogut ni obrir la caixa).

buf…..

Barcelona

Doncs bé, ja estem a Barcelona!
i si… encara em queden moltes cosetes que explicar i fotos que posar… però entre una cosa i l’altre no tinc temps de posar-m’hi.

Vam arribar fa dos dies de Tokyo, viatge llarg i cansat. En Yuya es va posar malalt i com no podia ser de cap altre manera ara m’ha tocat a mi. A tot això ja ens han vingut clients, guay!, però no ens han deixat descansar i encara han de venir dos mes i ma cosina…
I com excusa final, per no haver actualitzat, diré que internet no em va. Vodafone és una cacota, com a mínim de moment.

Avui ha tocat post quejica, tot i així com a punt positiu us diré que he aprofitat el dia xof per començar a “restaurar” les cadires que em va donar en David. (amb una mica de sort al final queden bé i tot!)